Els mons de Laia és un relat ple de vitalitat i energia. Les criatures fantàstiques de l’imaginari col·lectiu del poble valencià eixen de la cambra de l’oblit, elles són les que plantegen una sèrie d’entrebancs que Laia es veu obligada a superar per a ajudar a la seua germana. Però no tot seran obstacles també hi farà nous amics en aquesta trepidant aventura, i no sols això, descobrirà la força que du al seu interior.
A Laia, Laura i Lorena, les tres germanes bessones, els encanta jugar juntes. La seua imaginació no troba barreres per a gaudir jugant a ser princeses, cavallers o dracs que viuen mil aventures. Però una malaltia impedeix que Lorena puga jugar com venia fent-ho fins ara. Les germanes preocupades investiguen si la seua enfermetat potser obra d’algun encanteri i arriben a la conclusió que tal volta els nyítols han envaït el seu cos.
Dolça es troba davant d’un entrebanc, la separació dels seus pares li provoca un munt d’incerteses. Encara com la seua padrina sempre està disposada a ajudar-la i a través de la música , la màgia i l’esport descobrirà que pot ser feliç i continuar creixent.
La crisi econòmica del 2010 obligà a moltes persones a adaptar-se per a poder sobreviure. En molts casos, el suport familiar i la capacitat de poder realitzar uns treballs ben diferents va permetre la superació d’aquesta crisi sense tindre que emigrar fora de la terreta on t’havies criat.
http://www.llegirenvalencia.org/llegir2018/llibres/7/un-pont-de-plata
Tots els pobles necessiten d’un imaginari, d’una fantasia pròpia. L’home dels nassos és un ésser molt particular, propi de la nostra fantasia i compartit amb altres pobles germans de la península, també fa la seua aparició tant a La Rioja com a altres poblacions Navarreses.
Al nostre imaginari particular apareix a Mallorca, fent un ràpid recorregut per València, Ontinyent, Tarragona i Barcelona en un sol dia, l’últim dia de l’any.
L’home dels nassos és un prototip d’espantacriatura d’aquells que pateixen una malformació o una deformació. Aquelles criatures que fins fa no res passejaven per fires, mercats, places.
Ara, a través d’aquesta història de L’Home dels Nassos i amb l’excel·lent treball gràfic de Patricia Bolinches que ha elevat el llibre a la categoria d’obra d’art, actualitzem la presència del personatge en un context i entorn que facilite als infants la identificació amb els protagonistes per a fer real en la seua imaginació la possibilitat de retrobar-se amb l’Home dels Nassos un 31 de desembre del segle XXI i així mantindré viva la memòria d’un poble.
L’arqueòloga Betlem Petrie està intrigada per un missatge secret, ocult en un sarcòfag egipci. El missatge parla d’un gran tresor.
Però ha d’acudir urgentment en ajuda del seu germà i Petrie es veurà abocada a iniciar una aventura per diverses illes on s’enfrontarà als monstres que habiten aquells indrets i poblen la mitologia, les llegendes i la cultura de la Mediterrània…, A més, aconseguirà desxifrar el secret de Ramsès, una de les claus per a una bona vida. Vols llegir el seu diari i conèixer-lo tu també?
https://laorquideadedarwin.com/va/libro/betlem-petrie-i-el-mites-de-la-mediterrania/
En els mercats comprem, saludem a la gent, fem poble i veïnat. Alguns es fan al carrer o a les places, altres en edificis que són meravelles dignes de contemplar i que representen la bellesa expressada en formes arquitectòniques.
Als mercats trobem productes de proximitat, són sostenibles, ecològics i eficients. A més també representen el moment de festa plasmat en la fira i la il·lusió que comporta per a totes les edats la passejada pels seus carrers.
Amb els seus aromes, els colors al vent de la roba de les seues parades, els crits dels venedors, i tot l’ambient que es genera no és gens difícil que un somriure es dibuixe al teu rostre i al meu, i això sens dubte, és el millor del món.
Un home modest, senzill, de sa casa, de la seua família, oposat als reconeixements. Un humanista de la tertúlia de Fuster, amic de Vicent Ventura, de Didín Puig i de Sanchis Guarner entre molts altres, i moltes coses més, però sobretot fou un home del seu poble, que treballà amb humilitat pels seus principis i la seua pàtria, un cavaller de la Pilota, un home subterrani com el definí Joan Fuster. Amb les seues tertúlies, converses i diàlegs va embadalir a tots els qui tinguérem la sort de poder raonar amb ell, convertint-se així en guia de pensament i de fer per a tots nosaltres. Un gran home que ha deixat la seua empremta en el caràcter i el tarannà dels alcudians i alcudianes.
https://www.edicions96.com/libro/bausset-101-anys-compromes-amb-el-poble_140176/
Com en un preat fil de seda elaborat artesanalment, en esta novel·la prenen vida els personatges que encara perviuen en les nostres fantasies habitant escenes on la vida actual s’enllaça amb la llegenda; però no sols això, en un altre plànol de la realitat i seguint l’arquitectura familiar dels narradors, es mostren les ambivalències i contrastos intergeneracionals que comporta l’evolució cultural. I en un procés d’estirar, torçar i cargolar la filosa passada per la caldera, Batiste Pons, meler, (1889-1970), Ladi Vergara, mestra, (1945-2016) i Marc Vergara, aprenent d’editor, (1982) van teixint un domàs preciós amb l’amor com a eix vertebrador de les seues vides. Un relat àgil i encisador on la realitat viscuda i imaginada s’entrecreuen per a conformar una història familiar.
Segueix les actualitzacions
Si vols rebre actualitzacions a la teua safata d’entrada deixa’m la teua adreça.
Relats, narracions i creacions 